Ben bé fa dos mesos des de l'últim post. Lògicament han passat moltes coses però no totes considerables des de la prespectiva 'decos', malgrat tot m'agradaria destacar-ne tres.

Primer de tot les classes que he impartit a IED Barcelona i a Eina, Escola de Disseny i Art sobre els Sistemes de Producte-Servei Sostenibles i la seva relació amb el disseny. També la comfirmació d'estar acceptat al master 'Lideratge Estratègic per a la Innovació Sostenible' a la Blekinge Institute of Technology a Suècia. I per últim, per reafirmar gràcies a l'expèriencia personal que el cambi que volem pel món comença per un mateix.

Des del Febrer m'he involucrat en un projecte de creació d'una empresa dins del sector del turisme. Hi he participat per les persones que ho estaben començant i perquè el meu rol era aplicar coneixements sobre estratègia en disseny, cosa que m'agrada i que fins i tot considero casi un hobby. Però malgrat tot, l'inici motor pel qual l'empresa es formava no era el de tenir un impacte positiu a la societat. Així que vaig decidir no continuar prenent part de l'empresa.

Davant del despotisme en que vivim instalats em sento cada dia més responsable de cada acció, de cada segón, de cada energia invertida. És per això que malgrat haver estat una bona experiència dins de l'emprenedoria, ha sigut una bona lecció de consquència i coherència.

El títol que ilustra el post és una traducció al anglès de la frase de Mohandas Karamchand Gandhi que diu, 'sigues el canvi que vols veure al món'

--

It's been almost two months since I wrote the last post. Lot's of things happened, not all interesting from a 'decos' point of view. But I want to highlight three of them. 

The lectures I gave at IED Barcelona and Eina, School of Design and Art about Sustainable Product Service System and their relation to design. The acceptance to study the master 'Strategic Leadership for Sustainable Innovation' of Blekinge Institute of Technology in Sweden on September, and reaffirmation that the change that we want for the world starts first in ourselves.

I have been involved since February in the creation of a company within the field of tourism. I got on board because of the people who was starting it and because my role there was developing my skills in design strategy, something I like and even I assume as a hobby. But something after all, despite I tried to embedded, that looks like will have no positive impact. So I decided to do not take part any more in the start up.

In front of the despotism of what we are seeing everyday in our societies, I feel even more responsible for every action I made, for every second I spend, for every energy I use. That's why I think this last two month, besides a good experience in entrepreneurship, have been a good lesson of consequence and coherence. 

The title of the post is a quote of Mohandas Karamchand Gandhi

I participated last week in the GSJ Barcelona, how cool it was!!

Good organization, great place, amazing people for a huge proposition! Design a service in near 48h with the same topic on cities arround nearly 60 countries!

It's always a good exercise this lifetime-sharing experiencies with great people (thank you guys!) with a common aim, in this case design a service with the SUPERHEROES imaginary in mind.

We came up with a service called FRRFFF (the sound of the flying cape) which was designed to empower urban people to team up and act, kind a city activism platform. I leave you the slides below. 

Some photos here 

Trying to find interesting material for this blog, despite was such a fast prototype I would extract some conclusions.

Always try to build any initiative upon a truly need, or something real that have impact to humans.

Design for the habilities of people.

Design for good, design it well. Start bussines for good neither than for profit.

You are not a discover. http://www.movements.org/pages/about/

I attended this week to Design Thinking (DT) sessions organised by leading Design School Elisava. Furthermore than great time we shared with enormous professionals like Arne Van Oosterom from DesignThinker or Rich Radka from Claro Partners and all the partakers of the conferences and workshops it helped my to clarify the positioning of System Design within a company. 

You can find explanations of what Design Thinking is here, here or here, if you need it.

If DT tries, as said by Rich, to orientate the internal business uses historically focused on numbers, logistics and budgets, and add there user insights, emotions and needs, this change the way things are done in terms of product or design strategy.

So, when we talk about System Design, as what we meant is to orientate the company to a diverse way to understand the deliverable of a good, in our case change the product to a use value, what we are doing is just add a sustainable business model, in this case PSS, to the existing methodology of Design Thinking.

This leads to a conquer almost all the stages of the construction of what a company does.

With this scenario many questions appear. Would accept a company to be drifted in almost most of his parts for an external agent? Under which situation? How does to be offered this opportunity to companies? Is this feasible, nowadays, for a non-start up company? 

In conclusion, we do have an ally with DT.

____

Aquesta setmana he assistit a les sessions ofertes per Elisava sobre Design Thinking (DT). Més enllà de compartir bons moments amb professionals de la qualitat de Arne Van Oosterom, fundador de DesignThinker o Rich Radka co-fundador de Claro Partners i amb tots els assistents a les conferències i workshops, m'ha ajudat a clarificar el posicionament del Disseny de Systemes dins d'una empresa.

Podeu trobar definicions sobre el Design Thinking aqui, aqui o aqui, si ho necessiteu.

Si el DT intenta, tal com va apuntar en Rich, orientar els usos que històricament han tingut les empreses normalment centrades en números, logística i pressupostos, i afegir-hi la prespectiva de l'usuari, necessitats i emocions i canviar les coses en termes de estratègia de disseny o de producte.

Així que, quan aquí parlem de Disseny de Sistemes, entesos com a orientar l'empresa cap a una manera diferent d'entendre el proveïment d'uns béns, en el nostre cas canviar el producte per el valor d'us, el que nosaltres pretenem és només afegir un model de negoci sostenible, en aquest cas els PSS, a l'existent metodologia del Design Thinking.

Això ens porta a conquerir una gran part de les fases de construcció del que una empresa fa.

Amb aquest escenari apareixen varies preguntes. Acceptaria una empresa virar en aquesta magnitud per un agent extern? Sota quines cirscumstàncies? Com ha de oferir-se aquesta oportunitat a les empreses? És possible, avui en dia, per una empresa ja establerta?

Com a conclusió almenys sembla ser que amb el DT hi tenim un aliat.

If we would like to work with systems that merge the natural ecosystems in terms of relationships, balance, environmental sustainability and durability, the products performing within these activities should be adapted too.

It already appears logical tend to live with less objects. We’re all conscious the objexication we live in.

It is starting to appears logical as well to share more objects. I already wrote some postsabout the misnamed-trend of sharing and how Product Service Systems (PSS) can help companies to adapt them to a feasible business model,  in which basically we see new scenarios refereed to the ownership of the product and the interactivity of the stakeholders of the system. This usually makes that increase the shared use or rental of the products we may be owning now.

And it’s precisely related to these last idea of owning less objects, I wanted to discuss.

The main aim of PSS is that products will be under the ownership of the company who instead of sell the product will provide unit functions of the product, the use value. Thus, the executive becomes the first concerned in offer this use value with everlasting, repairable, recyclable, reusable products within a quality standards. Hence, apart from dematerialise the economy and reduce the risk that materials flows give to the company, appears a new scenario  for the design of this product.

What I am going to write, it might be tagged under the Ecodesign discussion but I would like to stop in a concrete concept. Because in the case of technological material products that can work within PSSs we can accept that at a theoretical level we can divide a product in two parts: the 'communicative support or device' which interact with the user and is driven by ergonomics, functionality, usability, user needs and so on, and thetechnological part that in a hidden level works to fulfil the expectations. These two parts of the technological material products  are  closely related and in most cases changes in one part involves direct changes in the other part, in both directions. But is this always strictly needed? To a what extend have changed the briefing that conforms the ‘communicative support’ during the history in the most of technological artefacts we use? What about the obsolescence of both parts, usually totally out of step? Then I ask:

• Towards the durability of products, the reduction of the pace and the material volume of the economy, and aligned with the PSS logic where the company owns the product and sell their use, could exist update-able material products?
• Could we apply the logic of ‘updating’ we already use for internet based products to material ones?
• Are we able to conceive and design self-systemic products that would accept future modifications that were not known in the first design process, avoiding Frankenstein objects?
• Goes this totally opposite to puristic design ethics that pose that good design is a hole where all aspects have been designed at once, and therefore, changes to a posteriori could leave obsolete or dysfunctional the first design? 
• Could we imagine products that are designed for the best performance in terms of usability, ergonomics, functionality and more criteria of human scale for one side, and exchangeable ‘black boxes’ of technology that will adapt to these perdurable ‘communicative support’?

• How would be this design?

______

Per poder treballar amb sistemes que s'assemblen als ecosistemes naturals en termes de relacions, equilibri, sostenibilitat ambiental i perdurabilitat, els productes del sistema també s'hi han d'adaptar.

Ja esta acceptat la tendència a viure amb menys objectes. Tots som conscients de laobjexificació en que vivim.

Comença també a semblar lògic compartir més objectes. He escrit alguns posts sobre la mal anomenada tendència del sharing i com els Product Service System (PSS) o Sistemes Producte Servei poden ajudar a les empreses a adaptar-se a un model de negocis que, bàsicament es pot catalogar en funció de la distribució de la propietat del producte i el grau d'interacció dels actors del sistema. Això normalment porta a augmentar l'ús compartit o el lloguer de productes que ara per ara posseïm.

I és precisament relacionat sobre aquesta idea de posseir menys objectes, que volia discutir.

L'objectiu principal dels PSS es que els productes passen a ser propietat de la companyia qui enlloc de vendre el producte prové unitats de funció del producte, és a dir, el valor d'ús. Així, l'empresari esdevé el primer interessat en oferir aquest valor d'us amb productes perdurables, reparables, reutilitzables i reciclables, dins d'uns estandarts de qualitat. Per tant, a part de desmaterialitzar l'economia i reduir els riscos que comporta els moviments de materials per l'empresa, apareix un nou escenari per al disseny d'aquest producte.

El que escriuré pot ser inserit sota les discussions sobre Ecodisseny però m'agradaria tractar una part concreta. Ja que en el cas dels productes tecnològics materials que poden encaixar dins d'un PSS  podem acceptar que en un nivell teòric podem dividir els productes en dos parts: el 'suport comunicatiu' que interactua amb l'usuari guiat per conceptes d'ergonomia, funcionalitat, usabilitat, necessitats de l'usuari i demés, i la parttecnològica que en un nivell amagat de l'usuari treballa per complir les expectatives. Aquestes dos parts dels productes tecnològics materials estan estretament relacionades i en la majoria de casos canvis en una de les parts comporta canvis a l'altre part, en ambdós sentits. Però és això estrictament necessari sempre? Fins a quin punt han canviat els condicionants del disseny del 'suport comunicatiu' durant la historia en la majoria dels artefactes tecnològics que fem servir? Que hem de dir respecte al desacompassament de l'obsolescència d'ambdues parts? D'aquestes reflexions em pregunto:  

Después de la conferéncia en Eco Pecha Kucha el pasado Octubre, acordamos con Petz O2Spain empezar un diàlogo online sobre los Sistemas Producto Servicio, os adjunto el primer post.

__

Hola companys!